Aigua i tabacu, 105 m 6a. El Baell, Cal Barricó

1 d’octubre de 2011

Sempre que pujava per la C-17 amunt aquestes parets em cridaven l’atenció, però no va ser fins que la guia del Ripollès va caure a les meves mans vam saber que hi havia vies per escalar. Tot i això, fins a aquest dissabte que no m’hi havia acostat a tastar les vies. En Pep es “raja” de matinada, així que quedem en Sergio i jo.

Aparquem sota el sector antic de les coves de Ribes, al km 126 de la C-17 (i no al 116 com diu la guia del Ripollès), i de seguida s’agafa el camí de la dreta (cadena metàl·lica) que no deixarem fins a arribar a les runes de Cal Barricó des d’on atraessarem el bosc per anar a les vies. Sortim just a davant de la via de l’Ossel, i ens desviem una mica a la dreta fins a trobar “aigua i tabacu” (per cert no hi ha xapa a l’inici de la via com a les altres). Podeu trobar ressenyes de la zona aqui.

Els 2 protagonistes amb la paret al fons

Ens repartim els llargs, i comença el primer (V+) en Sergio. Fàcil i herbós fins a la placa, on cal superar un parell de bombos, i és al segon on hi ha el pas més complicat, on cal estirar-se des d’un invertit per anar al canto bo. Ben assegurat

El segon llarg (6a) per mi, que comença tirant a l’esquerra per anar a buscar un diedre i després una placa amb algun passet llarg. El llarg és força bo i ben equipat fins als ultims metres on trobes un merlet en un boix que no saps si encarar per la dreta o per l’esquerra fins a la R. Jo ho vaig fer per l’esquerra.

Fotos: jo començant el primer llarg, estirant-me per superar el pas clau del primer llarg i fent el segon llarg.

Fins aquí força bé. El següent llarg per en Sergio, comença lleugerament a la dreta seguint les dues xapes que es veuen. I a partir d’aquí ja no es veu res més. Dreta o esquerra.... decideix tirar (mal aconsellat per mi, diguem-ho tot...) per la dreta ja que veu un bolt. Per sortir d’allà cal atravessar una petita jungla i que també val a dir que per mi va ser el pas més difícil de tota la via... Al final resulta que hem empalmat amb la Cotaca, i ens trobem a la seva ultima R.

Com que diuen que l’ultim llarg de la Cotaca és el millor V+ de tota la comarca, jo hi tiro decidit. Miro les xapes i veig que allunyen una mica. Una mica bastant. El llarg és guapo, amb moltes bústies però hi ha distancies considerables entre les xapes, així que poso un friend per calmar el coco i no tocar a la repisa si vaig avall. Reunió de caire esportiu (mosquetó amb anella) així que em despenjo, la deixo muntada i en Sergio també l’encadena. El llarg està força bé i amb cantells escandalosos.

Ens desplacem tres metres escassos a l’esquerra i reenganxem amb la reunió de la “aigua i tabacu”. El darrer llarg de la via va en la tònica del que acabem de fer, amb bones preses però millor assegurat. Sense cap complicació arribem a la mateixa R (l’ultim parabolt té anella, però millor tirar uns metres més i anar a una reunió més sòlida).

Fotos: jo fent el darrer llarg de "aigua i tabacu" i Sergio desmuntant-lo

Lo millor de la via per mi és l’entorn i que estavem sols a la paret. Són vies curtetes però equipades i que donen joc per una matinal. Segur que hi tornem. El pitjor ha estat l’excés de vegetació en alguna zona, sense contar l’encigalada selva a través que hem fet nosaltres.

Descens rapel.lant en un parell de ràpels, creuant els dits perquè no s’enganxin les cordes al recuperar-les.

Mar d’estels, 160 m 6a+ (o V+/A1e), Les Agudes. Montseny

19 d’agost de 2011

Aquesta via també estava a la llista de pendents, ja que l’havíem anat a provar amb en Quico i en Pep C fa un parell o tres d’anys i la vam trobar desequipada. Ara que sembla que s’havia reequipat, hi torno amb en Pep V. La veritat és que és una via més de tardor però com que estem a dia D menys 15, decidim anar-hi ara, en un dels matins lliures que em queden.

Podeu mirar la ressenya dels Ressenya aqui: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=426

Ara mateix fins i tot és fàcil trobar el peu de via, ja que està a l’inici d’un esperó rocós a l’esquerra d’una ampla canal, i amb una immensa fita al costat. Sorpresa: reunió amb espàrrec sense bolt, bolt ballant a la xapa, ja que sembla que li han tret la sica però no ha acabat de sortir la femella, i més amunt, la primera assegurança, ja només hi queda l’espàrrec. Com que veiem que més amunt hi ha algun bolt que t’indica per on va la via, tirem amunt. Tirades de V per en Pep i les de VI per mi.

El primer llarg (IV) supera el primer contrafort de la via. Té 2 parabolts a la part més dreta, crec que hi hem posat un friend també per protegir el primer tros. Reunió que podem saltar-nos directament i arribem a la R1 bis de la ressenya tot passant entre matolls, darrere d’un arbre, de la que en queda només un bolt i que en Pep reforça amb un fisurer. Força curt.

Fotos: Pep superant el primer contrafort de la via

Segon llarg (V) també per en Pep. Comença superant un petit sostret i després un contrafort més fàcil, també força curt. Aquí no hem trobat res a la R i la fem en un arbre.

Tercera tirada (III), la pitjor de totes. Com diu la ressenya “grimpada matojera”.... doncs si, matolls a sac fins a l’esperó rocós i pocs metres de roca fins a la reunió, que tampoc trobem on marca la ressenya i que fem en un arbre situat més a l’esquerra.

Foto: tercer llarg, "matojero" total

Quart llarg (6a) per mi. Comença a la dreta de l’arbre on hem fet la R. Equipat amb “longlife’s”, suposo que per això encara hi són tots. Comença per una zona vertical de V+ amb tendència a l’esquerra i encares un diedre fins que el deixes just per l’esperó de sota la placa de 6a. Sobradament equipat, tot i que he posat un fisurer a la zona intermitja més fàcil. La placa es fa sense problemes. Primera reunió amb cara i ulls: 2 bolts amb anella sicats. Puja en Pep i comenta que no li ha pas semblat 6a...

Fotos: jo mateix al quart llarg, des de la reunió en un arbre

Cinquè llarg (IV): a partir d’aquí, el que veiem a la foto de la ressenya no quadra tant amb la realitat. Sembla segons la foto que s’ha de tirar en direcció a la dreta per una zona herbosa. Doncs res, recte amunt per la zona herbosa, que deuen ser 10-15 metres màxim per encarar un nou esperó de IV molt curt. Nosaltres no anem a la R4 bis, sinó que en Pep tira directament amunt fins a la R5. A la foto sembla que t’hagis de desplaçar molt a la dreta i no és així, és força recte.

Sisena tirada (IV), per mi. Tampoc és una tirada en sí, deuen ser 10-15 metres de flanqueig (1 bolt) per superar un petit esperó i anar a la R equipada amb bolts. Pel què diu la ressenya, aquí abans hi havia un passamans i s’ha desplaçat la reunió més a la dreta. D’aquesta reunió, torno a sortir jo per encarar el que és de carrer el millor llarg de la via, tot equipat amb “longlife’s” i que pel fet d’estar equipat per fer en A1e, fa que hi hagi més assegurances potser de les que calen per fer-lo en lliure i me’n salto un parell. El llarg és bo i cal apretar sobre presa més petita i posar bé els peus, i després ja sobre cantell més gran. Reunió amb 2 bolts sicats amb anella i caixa de piades.

Fotos: jo mateix enfilant el darrer llarg i llegint les piulades trobades a la R

D’aqui fins al cim, tot i que hi ha un bolt amb anella més amunt per fer-hi R, es puja ja amb les bambes i sense cordes. Aquest cop optem per baixar per la normal, seguint unes marques vermelles, que ens deixen a la carretera, a un quilòmetre escàs del cotxe.

La via està bé, però massa “matojera” pel meu gust i amb poca continuïtat, ara, té 2 llargs bons (quart i últim) que valen la pena. Ben equipada als llarg clau amb “longlife’s”, a la resta, la veritat és que amb un joc de friends petits i mitjans passes, i si m’apures, amb un de fisurers, a no ser que acabin de treure els bolts que queden. Portar cintes llargues per minimitzar els fregaments.