Taillon. Cara oest. Corredor esquerre III/Dinf 350 m

16 abril de 2011

Ja feia temps que tenia ganes de tornar al Taillon, i tot i que les condicions no són les millors, decidim fer-hi cap per fer alguna de les vies de la cara oest. Vaig donant veus però dels habituals que responen, n’hi ha que ja han fet plans, així que al final només s’apunta en Sergio. Com que la central, segons les últimes informacions sembla que no està practicable, provarem la de l’esquerra, que també es veia molt maca quan ens hi vam acostar amb en Quim ja fa una colla d’anys.

Sortim divendres a migdia, passo a recollir en Sergio i decidim que farem una parada a mig camí per estirar una mica els braços i aprofitar aquestes tardes més llargues. Un bon sector per perdre-hi un parell d’hores si vas cap al Pirineu en la meva modesta opini és Los Amics, a Castillonroi, amb vies assequibles i una aproximació quasi nul.la. Hi arribem i estem sols. Abans que marxi el sol, ens dóna temps a provar una sisena de vies, i ben satisfets a sopar i a dormir.

Dissabte acabem d’arribar a Bujaruelo, preparem les motxilles amb calma i ens preparem per pujar cap amunt. Tot i que no cal massa material, per no perdre el costum, en pugem de sobres, i juntament amb la tenda, sacs, material personal, fogonet.... total, un motxillot del quinze. Doncs, au, cap al port. Hi marca 3 horetes i ja contem trigar-ne més del comte amb la calma amb què volem pujar. La pujada al port com la recordava: feixuga a l’inici fins a les torres elèctriques, d’anar fent i passant alguna congesta de neu fins a la cabana de la hidroelèctrica, on parem a fer un mos, i d’aquí fins al coll amb més neu, que cal esquivar quan es pot, i per sobre d’ella l’ultim tros més dret que és el que es fa més feixuc. Tot i la calor, la neu està molt transformada i no ens enfonsem en excés (sooort de deixar les raquetes a baix). En 3 hores i poc som al coll de Bujaruelo, amb una magnífiques vistes del Gabieto i del Taillon. Descansem una mica i guanyem més metres per plantar el campament. Com que de les poques zones sense neu, no n’hi ha cap de prou plana, toca fer servir una mica la pala i fem un forat per plantar la tenda, a prop d’on pensem trobarem aigua amb certa facilitat. De seguida que podem, a fer un mos i ja ens fiquem a la tenda a descansar una mica. A les 6 de la tarda a dins del sac... però el cansament pot amb nosaltres i comencem a dormir, que demà caldrà matinar força.

Mal dormint passem la nit fins que sona el despertador. El ritual de sempre, i en sortir de la tenda, ja veiem frontals que enfilen des de i cap al port. Quan ens passa pel costat la primera cordada francesa, amb la llum dels frontals decidim sortir ràpid, així que els agafem la traça. Quan es paren per posar-se els grampons, els passem i anem pujant fins al glaciar dels Gabietous. Dues cordades darrere nostre. L’entorn és maquíssim. La central es veu amb gel però molt escàs, no crec que fos escalable (almenys per mi), i la de l’esquerra a priori es veu amb gel abundant i bona neu.

Fotos: 1: la via, 2 i 3: jo mateix superant els llargs de gel

Fets pols, però arribem primers a peu de via. Un mos, una mica de tè i ens equipem en un plis. al final com que decidim que empalmarem els 2 primers llargs, tiro jo de primer tota la zona de gel. Primera secció menys inclinada. El gel força millor de l’esperat, però a cada picada es fractura. Sort que té poca inclinació i amb un parell de cargols faig el primer tros. Uns metres de neu fins al peu de la següent secció amb una assegurança al mig en unes roques. Reunió sobre roca a l’esquerra del glaç, que ja hem decidit que ens saltariem. El tros que ve és curtet i amb millor gel i més dret. A protegir amb un parell de cargols i es passa bé. Munto reunió amb un parell d’universals i una V sortint a l’esquerra. De seguida puja en Sergio. Ara només queda canal de neu, així que pleguem les cordes i tirem amunt. El fet d’empalmar els 2 llargs ens ha permès anar força ràpid. Arriben un parell de cordades més a peu de via. Mentre, nosaltres anem guanyant metres. La canal deu tenir entre 50-60 graus i la neu esta molt bé, ben transformada i dureta per clavar bé, així que tot i els esbufecs, avancem ràpid. Ultim ressaltet glaçat a pocs metres ja de la sortida de la canal. Són les 9:30, en total, tres hores i quart des del vivac... no està malament per l’estat de forma actual. Satisfets, pugem els escassos metres fins al cim. Fotos de rigor i cap avall. Descens pel coll dels Gabietous i cap al glaciar. Si no hi has estat mai i no hi ha traça potser el millor és fer la baixada per la normal del Taillon, perquè pot costar de trobar el punt per on flanquejar el coll dels Gabietous, i és força dret.

Fotos: 1: Sergio acabant el primer llarg, 2: a la canal, 3: mini ressalt de gel al final de la via, 4: als ultims metres

Afamats cap a les tendes a cuinar i menjar. Assequem material al solet, descansem i tornem a carregar les feixugues motxilles cap al port i d’aquí fins al cotxe. Baixem en una horeta i mitja... això sí, rebentats.

Segurament ha estat la ultima picada de gel d’aquesta temporada per mi. L’entorn és fantàstic i la via no és difícil i es gaudeix de valent. Molt recomanable.