Solius: via dels Casal (6a/Ae) 70 m

18 de març de 2011

Amb en Salvador quedem per anar a Solius a provar la via dels Casal. Fa temps que aquest home té ganes de fer aquesta via, que ell ja havia provat fa anys, i davant la insistència i per celebrar la seva onomàstica, no queda més remei que abdicar i fer-lo content. Com que ja me’l conec, per si de cas preparo molta ferralla per sortir més o menys airosos del marron (desconec l’equipament de la via i l’estat del que pugui haver-hi). Poca informació a la xarxa, però trobo algú que l’ha repetit i diu que està reequipada amb bolts (ufffff, ja em tranquilitzo), però per si les flies, carrego la ferralla que no calgui picar.
La via està a la cara est i tot i les abundants pluges dels dies anteriors, està força seca. El primer llarg té 2 seccions,la primera molt curta fins a una mena de reunió intermitja que podem evitar. Fins aquí sembla fàcil però no ho és. La segona és més dreta i apreta bastant fins a sortir ja a la que sí és la reunió bona. Mirant ressenyes, sembla que a aquest tros li donen 7b (crec) en lliure. No cal dir, que jo he pujat molt còmodament en artificial. En Salvador, de segon, ha pujat apurant al màxim en lliure, però diu que ha hagut de fer un parell d’A0. Jo, ni m’he molestat a provar-ho: estreps i amunt!! La reunió una mica més a la dreta del que devia ser part de l’equipament original: cinturons de cotxe. Si heu llegit bé. De tant en tant et trobes una baga feta de cinturó de cotxe amb la seva part metàl·lica collada a un spit. Fan una gràcia.... Un cop munto R, veig que m’he deixat tot lo que duia per assegurar a baix. Asseguro en Salvador amb un dinàmic, que sempre va bé practicar maniobres amb corda per si perds algun ferro.

En Salvador fa el segon llarg. Primer cap a la dreta i després recte amunt per una part més vertical però amb bones preses. Aquí no cal treure els estreps, o sigui que plego el que m’he quedat jo i tiro amunt en lliure. Es fa bé, per mi 6a o 6a+, que amb la molsa puja una mica el grau. Força curt. Reunió amb anelles. Tercer i últim llarg per mi. No tant vertical però molt més finet de preses, típic Solius. Moltes amb una bona capa de molseta, que no cal dir, dóna un plus de “yuyu” quan toca apretar de peus en adherència sobre molsa. Ben equipat amb bolts. S’arriba a dalt i es fa reunió en una sabina que té una cadena amb mallón per fer-ho (molt rovellada i m’ha costat de veure). Si no es troba, es pot fer R en una sabina tallada que hi ha escassos 2 metres més avall. Per mi 6a o 6a+ també.
Per baixar millor anar a buscar els ràpels de la Gavina o bé l’acoratge que hi ha per on, segons en Salvador, es pot baixar caminant. Jo, la veritat, passo d’intentar baixar caminant amb lo descompost que està, així que tirem la corda i desgrimpem agafats a la corda per si de cas.
Com a comentari personal: via curiosa, pel fet de poder fer vies de més d’un llarg a Solius, que no brilla pas per la longitud de les seves parets. El reequipament amb bolts li dóna seguretat però el fet que hi hagi les assegurances antigues (ben rovellades) a 15 cm dels bolts és una mica estrany. Li caldria més repeticions per estar més neta, però no és una via que cridi l’atenció a l’usuari de Solius, així que molt em temo que restarà molsosa.
Com que la càmera de fotos també s’ha quedat a baix, només hi ha una foto d’en Salvador, provant d’obrir el primer llarg.

Alps 2011: el video

Aqui un video ben fet de la passada estada als ecrins fent gel. Cortesia de Sergio, de qui el manllevo.

Tunel de Bielsa, boca nord: la dorada II/4 40 m

Dissabte 5 de març de 2011

Avui només podem escalar al matí, cal al migdia tirem cap a casa, així que toca una escalada curta. Com que a la boca sud no hi ha res en bones condicions i per tema horaris, hem de descartar Barrosa, provarem sort a la boca nord. Ahir algú ens va comentar que hi havia força neu però que es podia escalar.

Enfilem tots 4 cap a la dorada, esperant que s’hi congregui la marabunta de cada cap de setmana. Som els primers a enfilar camí amunt, així que toca obrir traça. Una colla de francesos arriba al parking, així que apretem el pas per poder triar un tros de via. L’últim tros, per arribar a peu de via, enfonsats per sobre els genolls. Miro l’Americana, que està força justa, sobretot a la part inferior, però igual li fem un top. Obro jo superdecidit per la part central de la paret, i en Pep per la part dreta. Les altres cordades, que arriben es situen a la part més de la dreta (crec que és la Canal de la Dorada). I els gavatxos, per sort eren esquiadors. Enfilo els primers metres sobre gel molt porós i amb crosta regelada per sobre. Tram central sembla que milloren les condicions, però quan he d’enfilar pel tros més dret, el gel cada cop està pitjor. He posat algun cargol d’aquells de fortuna, més que res per calmar el coco. Veig aigua córrer per darrere del gel. Decideixo tirar en diagonal cap a la R que veig a l’esquerra. Els 2 primers cops de piolet en gel bo i després en una merda de gel prim i amb aigua per sota. Ai,ai, ai penso. Intento recular, però això en gel es força complicat, així que toca apretar una mica el culet i tirar amunt. Flanqueig sobre neu crostosa amb l’ultim cargol a la quinta punyeta i per fi reunió. Faig pujar l’Àlvar que em maleeix, però algú ha de recuperar els cargols. Rapelem tot mirant l’Americana, que està desenganxada de la paret, i “visto lo visto”, decidim que no la provarem ni en top, la deixo pels més valents que jo.

Ja a baix, desmunto la via que han fet en Salvador i en Pep i decidim fer-li un top per la part més vertical. Gel mediocre (ara, molt millor que 4 metres més a la dret, per on he pujat jo) però picat a la part més vertical, així que ganxos i mínimes picades per fer el llarg. En total 3 pujades cadascú, excepte l’Àlvar, que amb la primera n’ha tingut prou i ha desfilat cap al cotxe.

Fotos: 1 i 2: jo passant força por a la part esquerra de la dorada. 3 i 4: Pep i Salvador (respectivament) a la línia de més a la dreta, 5: jo a la mateixa línia

Resumint, ideal per una matinal, però avui, el gel era força dolent. Lo millor, que no hi ha hagut les aglomeracions tipiques en aquesta via de cada cap de setmana.

Cap al cotxe a menjar una mica i cap a casa. Potser ha estat la última sortida de gel d’aquesta temporada. O no.....

Barrosa: Arapahoe III/4 130 m i Océano Pacífico III/3+_4 120 m



4 de març de 2011

Després de passar la nit al refu de Pineta, on ha nevat tímidament durant la nit i han caigut uns 5 cm de neu nova, ens dirigim en Pep, en Salvador, l’Àlvar i jo cap a la vall de Barrosa. Avui faré cordada amb l’Àlvar i tot que els plans dependran del què trobem lliure, jo ja sé què no farem. En Salvador i en Pep ja tenen en ment fer Espluca, que els va quedar pendent la ultima sortida.

Al parking només un cotxe i s’estan equipant encara. Bé. Pugem la pista fins que s’acaba just a les obres que estan fent al riu i primer camp a través i després seguint la pista, arribem sota les primeres vies. Ens separem, nosaltres cap a Oceano, però la cordada que ens precedeix hi acaba d’arribar. És just, ell matinen més, ells trien via, o sigui que obrim traça fins a l’esperó rocós just al costat d’Océano i enfilem amunt a buscar Arapahoe. Neu per sobre dels genolls i encara neva una mica, cosa que dóna un ambientasso a la zona. Tot i haver consultat la previsió i al guarda del refu, que ens diu que pels allaus no patim, les petites purgues de neu nova que van per l’encaixonada via, sempre neguitegen. Però la quantitat de neu caiguda és poca, així que no cal patir.

Mentre l’Àlvar s’acaba d’equipar, vaig obrint trinxera fins on comença la via i munto una reunió amb un parell de friends. La via es veu molt maca. Potser més encaixonada que Espluca, i dreta al seu segon llarg. El primer llarg és el menys dret, i està força tapat per la neu. Avui no dono opcions: tira primer l’Àlvar i jo em reservo pel segon llarg, que serà el bo!! Primer llarg sense complicacions, un parell de ressaltets de gel i no gaire res més. Reunió a la dreta sobre bolts.

Deixem les motxilles a baix per anar ràpid que la via tampoc és massa llarga. Pujo ràpid el primer llarg, pispo cargols i material i enfilo amunt. Per la banda dreta veig un bolt que aprofito i a partir d’aquí a negociar amb un gel força sec i crostós. Trams ben verticals al terç superior del llarg i reunió sobre bolts a l’esquerra. En teoria, hi havia una placa reflectant per si cal trobar el ràpel de nit (cal recordar que el descens és per la mateixa via i que es fa servir com a descens per altres vies), però algú s’avorria mentre el company devia fer el llarg i s’ha dedicat a gratar tot el reflectant... que cadascú en tregui les seves conclusions. Un cop puja l’Àlvar, em diu que m’he saltat 2 bolts. La veritat és que ni els he vist ni els he trobat a faltar. Amb cargols es protegeix bé.

Fotos: 1 i 2 Àlvar al primer llarg, 3 al segon llarg, 4 i 5 sortint en mixte al tercer llarg

El tercer llarg altre cop per l’Àlvar, primer sobre gel prim, amb menys pendent i després gira a la dreta on s’acaba el gel i toca sortir en mitxe. Pitó per assegurar el pas més compromès i surt per la dreta del bloc empotrat, que té la sortida completament colgada per la neu. Reunió improvitzada en un arbre i jo acabo els deu metres escassos de travessia sobre neu fins a l’arbre que té el ràpel muntat amb una cadena. Com que anem amb cordes de 60, podem rapelar fins a la primera reunió i d’aqui fins a peu de via.

Fem un mos i anem cap a Océano. La primera cordada tot just surt de la segona (o primera, depen de com ho hagin fet) reunió. Una altra cordada espera a la primera reunió. Com que la via és ample i ja es fa tard, tirem amunt fins a la primera reunió, a l’esquerra. Obre l’Àlvar, un primer llarg força mantingut però sense ser vertical del tot. La primera cordada ja està força amunt, i la segona està ja començant a sortir de la seva segona reunió, així que pujo. Arrivo a la R, recupero cargols i dissipadores. A la cordada que ens precedeix no els importa que passi per la seva dreta, així que em salto la reunió i avanço metres fins a apurar la corda. Munto reunió sobre cargols i avalakov. Mentre puja l’Àlvar, parlo amb la cordada del costat, que són Valencians, i al final, decidim que ells tiren amunt i nosaltres, com que ja pel que queda de via, que sembla que perd interès, tirarem avall.

Aqui un video de l'Àlvar fent el primer llarg a tota pastilla

Ràpels sobre avalakov. Baixem fins a la primera reunió. A la segona ja hi ha en Salvador i en Pep, que decideixen no tirar més amunt. Quan recuperem les cordes, una es queda trabada. Merda. Impossible fer-la baixar. Després de mitja hora estirant i maleint, quan ja m’equipo per tornar a fer el llarg, arriben els valencians que ens desfan el merder.. sembla que s’havia fet un nus i s’havia encallat en un dels avalakov. Gràaaaaaacies.

Jo mateix acabant el primer llarg d'Océano

A mi se’m fa estrany que una via tant popular i amb 3 reunions en els primers 60 metres, no tingui cap reunió en la part superior de la via i hagis de rapelar sobre avalakovs. Ei cap problema, sempre fan por, però aguanten. Ara, o no vam trobar les reunions o simplement no hi són.

Ja a terra, comentem la jugada i tirem avall cap al refu, abans però anirem a veure com estan les vies per demà: boca sud, res escalable. Cólera de Dios, que era el meu objectiu, amb poc gel, només apte pels valents. Jo és clar, passo. Boca nord: molta neu, suposem que la dorada estarà bé, o sigui que ja tenim feina per l’endemà.