Anem a fer uns "quintus"?

Anem a fer uns "quintus". Quan escoltes això, no saps si toca anar a fer birres o a fer vies de V.
Segona opció amb en Pep, que com que està en baixa forma només vol fer "quintus".
Està clar que l'he de rescatar d'aquest pou d'inactivitat vertical en que les lesions, el surf i massa temps lluny de Catalunya l'han ficat. Decidim doncs anar el diumenge al Revolt de l'Àliga a tibar pausadament.
Feia molts anys que no veniem per Moià. El poble en si ja el trobem canviat però per nosaltres ja és una gran novetat que el camí estigui asfaltat... Ens venen al cap les vies dels nostres inicis a Montbrú: diedre Ulisses, Spiderman, Esgarrapacristos.... uff, fa molt i molt que no veniem per aqui!
Trobem bé el sector gràcies a les ressenyes que tenim. Ens havien dit que és un sector tranquil i menys sobat que Montbrú. Llàstima que en arribar se sent de fons la musica maquinera d'una rave?? tothom que trobem ho comenta, i a ningú li agrada. Nosaltres que voliem tranquilitat...
Ens posem a lo nostre i comencem per lo més fàcil, vies 2, 1 i 3.

Canvi a l'altra punta del sector i fem la 35, 34 i 33. Aqui en Pep ja diu prou.

Pujo per recuperar la 33 i faig un pegue en top a la 32 (marcada a peu de via com a 6c+). Com que no he posat cap xapa només li faig un tastet perquè al desenganxar-me de la paret caient abans de sortir del sostre, ja no hi puc tornar. No la lluito massa però crec que es pot fer. Un altre dia...

Desequipaments

Un altre cap de setmana llarg desaprofitat (alpinisticament parlant, és clar!!). Haviem de marxar a fer la cresta de Salenques amb en Quico però el mal temps previst al Pirineu per dissabte ens fa enrere. Divendres haviem d'anar a escalar al Montseny però un imprevist fa que la cosa es torci a ultima hora. Quedem per dissabte.
Volem fer la via Airun i el mar d'estels, però quan tot ha de fallar.... Via euipada amb parabolts, o sigui que no portem gaires ferros. Arribem a peu de via juntament amb una altra cordada. Peu de via... suposat perquè no el trobem. Segons la ressenya hi ha un parabolt amb anella. Vinga buscar i no la trobem. Quina merda!! No pot ser tant dificil... No podem set tant burros 5 tius a peu de paret.... A l'altre cantó de la canal hem trobat un spit que pensem és de la via Itzi, però de la nostra res.
Pugem amunt, dreta, esquerra, avall... fins que trobem una instalació de ràpel i un parabolt. Pensem que som a la R2. L'altra cordada puja per la placa del parabolt però no troben res, fan reunió i escaquejen per l'esquerra esperó amunt. Res de res. Nosaltres rapelem. Ja anem tard, i en Quico ha de ser a les 3 a casa.
Baixant, decidim provar la que pensem és la Itzi, si més no un llarg, per posar-se els peus de gat ni que sigui. Pujo i trobo un spit. Tiro amunt per zona descomposta, cap més assegurança. Poso algun friend i tiro amunt. Trobo un altre spit... Quan s'acaba la corda, R com puc i que pugin els altres. Baixem avall i cap a casa.
Quan recollim, la cordada anterior, treu el cap i ens diu que està tot desequipat. Espàrrecs tallats...
És que no n'hi ha prou amb que ens fotin els forestals prohibint zones d'escalada que ens hem de putejar les vies els uns als altres??? Quina merda de col.lectiu que sóm, així acabaran amb nosaltres sense gaire esforç. Ens comenten que ja hi havia polèmica amb aquesta via, que massa equipada... la història de sempre. Quina meeeerda!!!!!
Qui vulgui fer la via, que carregui de material.
Diumenge matí el salvem amb la Marta escalant a Romanyà. Tenia ressenyes d'abans que es reequipés la zona però no hi havia anat mai. Hi trobem una parella de Llagostera que ens indica el grau de les vies. Ara hi ha bolts i força linies. Algunes de més fàcils i algunes de dures. Jo les trobo extranyes però vaig fent. Provem principalment el sector fàcil, el dret. Queda pendent l'esquerre, on hi ha vies no tant dures (6a's i 6b's) per provar.
Un altre dia...

Pedraforca: gran diedre (200m MD)

Diumenge 31 d'agost amb l'Enric, fem aquesta via del Pedraforca (ressenya d'Onaclimb).
Tot i que la previsió meteorològica no és del tot bona, decidim arriscar-nos, doncs fins a migdia no estan previstes pluges. Com que haurem d'anar d'hora per apurar el bon temps, marxem dissabte a la nit i fem vivac al costat del cotxe. Ens llevem d'hora i sortim del cotxe a les 7, juntament amb una altra cordada que va a una altra via de la cara nord.
Fins a peu de via hi ha moltes alternatives, així que com que no hi hem estat mai, anem triant el que ens sembla més fresat com a camí. Marques blanques i alguna fita indiquen els camins fins a trobar una pintada que indica cap a la Pany, que és la que hem de seguir. Seguim per una canaleta fins a un bosc penjat, a la part de sobre del qual hi ha una cornisa herbosa que seguim. Just abans de la instalació de ràpel veiem que comença la via Sanchez-Gil. Nosaltres ens equipem i fem el ràpel fins a la cornisa inferior i d'aquí a peu de via. Tiraré jo de primer el primer llarg i si no hi ha problemes, ens alternarem els llargs per anar més ràpid. La sortida és una mica extranya per ser III si entres directament pel diedre com he fet jo (després mirant la ressenya, sembla que s'ha d'entrar una mica a la dreta), la resta del llarg sense problemes. Es troba algun pitó però el joc de camalots que he agafat del Matxacuca va de fàbula.

Ens anem repartint els llargs tal com venen. El tercer llarg em sembla fantàstic i només hi he trobat un pitó, la resta friends. Quart llarg, l'Enric fa el pas clau, empotrat al diedre per xapar i després sortir una mica a la dreta per encarar la zona més difícil, equipada amb 3 pitons super-seguits per si es vol fer A0. L'Enric s'ho curra i tot renegant treu el pas.

Ultim llarg amb algun pas de V per mi i sortida cap a la Pany.
Després es fa una placa de IV marcada amb un punt taronja per afagar una canal descomposta fins al final que trenca a l'esquerra per un esperó que pugem i d'aqui al collet de la cova.

Nosaltres baixem pel coll del Gat.
Magnifica via i magnífic matí aprofitat. No s'ha tapat fins a les 14-15h, sort que s'ha enderrerit.