2 goriles en la boira.... d'Ulldeter

Aquesta setmana, anat cap a la feina es veia tot el Pirineu emblanquinat de nou. Temptador!!!
Tot i que la meteo era molt insegura, decidim tornar a intentar de cremar l'ultim cartutx de la temporada a Vallter. Ja ho vam provar fa uns dies amb el meu germà després d'haver llegit alguna piada de les condicions, però les meves neurones van jugar una mala passada i em vaig deixar els piolets a casa.
Avui doncs, amb en Gerard, tornem a Ulldeter a veure si es pot fer res. Portem el material d'esportiva al cotxe per si de cas... Anem una mica tard, però en arribar el temps sembla que pot aguantar i decidim tirar amunt.
Aquest és l'aspecte del gra de Fajol Petit. Provarem la Canal del Diedre (55º/V+). En arribar a peu de via, ens equipem. Deu haver nevat força perquè hi ha força neu de purgues acumulada a la base de la canal. No fa molt fred i comença a ploure: doncs no, no aguantarà com semblava.
Espero en Gerard a la R1, 2 spits just sota el pas clau de la via: un diedre en mixte fins que gira a l'esquerra cap a una pala de neu.
Em suggereixen que tiri de primer... com que ho veig molt sec de neu, decideixo tirar només amb un piolet i una mà lliure per la roca. Primer error del dia.
La neu és molt inconsistent però ja no sóc a temps de treure l'altre piolet. Plou i rellisca aigua per tota la placa. Poso un clau i un friend per protegir el pas fins a un spit a mitja placa. D'aqui ja se surt millor tot i que delicat fent dry-tooling amb un sol piolet. Un altre friend i giro cap a la canaleta de neu fins a la R2.




En Gerard sortint del diedre. 3ª foto, sortint de R2. 4ª foto, en ensamble cap al cim.





De la R2 se surt per pala de neu, tot esquivant alguna roca (o no...) i es pot anar seguint canal fins al cim. Nosaltres seguim l'esperó rocós fins quasi a dalt.
La meteo ha estat molt inestable. Ha començat a ploure, caure aigua neu fins que ens ha envoltat la boira. Un cop a dalt, no es veia practicament res i ha provocat que tinguéssim diferències de per on baixar. La veritat és que l'espoló que hem utilitzat per sortir al cim m'ha desorientat. Sort que al final en Gerard s'ha imposat i hem baixat per on tocava. En resum, no cal menysprear la muntanya, ni encara que sigui una zona coneguda com la d'avui, on tots 2 hi hem anat moltes vegades. Baixar per un camp de neu sense traça ni visibilitat et pot fer pedre. Per sort, als Fajols, reculant n'hi ha hagut prou.
Sembla però que "orientativament" parlant no era el meu dia. M'he equivocat de sortida tornant cap a Girona sense fer cas a les orientacions del copi i ja anavem cap a Figueres....
Al final, arribada a la feina in-extremis, però bona jornada. Segurament la ultima canal pirinenca de la temporada.


Easy Rider, paret de l'Aeri. Montserrat

Easy Rider VI (V+ obligat)/Ae, 300 metres, paret de l'Aeri.
Per fi!!! Cau la Easy Rider!!!
Després d'uns quants anys sense tornar a escalar per Montserrat i de molts amb la Easy al cap però sense atrevir-me a anar-hi, ja l'hem fet. Feia temps que ja no hi pensava (de fet l'any passat vaig comentar-ho amb algú per anar-hi però la idea nova cuallar) i ara m'ha tornat a rondar tot llegint en algun blog i algun fòrum. Ha estat força ràpid: sms a en Gerard "si dijous no treballes, truca'm que tinc plans". Dit i fet, ens passem la ressenya que he tret de Cara Norte i quedem pel dijous aprofitant que jo tampoc treballo. Aquest és facil d'enredar...
Mentre ens anem apropant a Montserrat comencem a veure les parets impressionants de diables, l'aeri... M'envaeix aquella sensació mescla d'incertesa, nerviosisme i exitació que sempre apareix quan has d'afrontar una via que no coneixes, i més quan és llarga com aquesta.
Deixem el cotxe i tirem canal amunt fins a peu de via. De moment no hi ha ningú a la nostra via però ja veiem cordades a altres vies de l'Aeri.
Començo tirant jo de primer aprofitant la fisura. Està equipada amb pitons i no cal posar cap friend. Ja no recordava com és escalar a Montserrat i em costa una mica acostumar-me a la roca, acostumat al calcari i granit. L'adherència és diferent però poc a poc m'hi vaig acostumant. Els 2 primers llargs es poden empalmar però pensant el que està poc equipada he agafat poc material o sigui que em quedo sense cintes a uns metres de la R1 i amb un parabolt per xapar. Poso una cinta llarga i 2 mosquetons de seguretat i arribo a la R1. Ara toca a en Gerard. Ha arribat gent a peu de via (pensava que un dijous estariem sols!!). Comença a pujar amb els altres enganxats al cul i ens passen arribant a la R1. Els deixarem passar, no m'agrada tenir ningú a sota que t'apreta i a més, van com un coet i nosaltres xino-xano.


En Gerard tira pel llarg de 6a. Com que està equipat per fer en Ae està cosit a assegurances. També li costa acostumar-se a la roca però arriba a la R2 sense problemes. Ara tiro jo, és una escalada més fina, on has de buscar més els peus i aprofitar la fisura i el mini diedre per mans i peus. La motxilla diguem que no ajuda gaire.





Tercera tirada: comencen els "alejes". Uns metres fins a un bolt sota el sostret que se supera facilment i des d'aqui només 2 bolts fins a la reunió.
Quarta tirada: una mica més dreta però millor assegurada tot i que t'ho has de rumiar més. Reunió més còmode.





Cinquena tirada: comença recte amunt però acaba desviant-se cap a l'esquerra per esquivar un sostre. Se surt a una placa i es flanqueja fins a la reunió.
Sisena tirada: recte amunt i cap a la dreta fins arribar a uns arbres. "Aleje" important. En els arbres veiem uns bolts que ens fan dubtar i que tiren recte amunt. Segons la ressenya, cal seguir el caminet (4 metres) pels arbres fins a girar un espoló on es puja per placa inclinada.
Setena tirada: des de la reunió just al sortint de l'espoló es tira per la placa amunt. En Gerard va troban parabolts llunyans però en troba, que ja és més del que esperavem.
Vuitena tirada: ultima. Tiro jo i en la mateixa tònica de l'anterior. Vaig trobant assegurances però en les més allunyades, aprofito un pontet de roca, un boix... i fins a dalt. Des d'aquí, tot assegurant en Gerard, miro les cordades de la paret de l'Aeri. Tenim uns nois a tocar, que estan a la Lotus i més enllà, 2 cordades més, crec que uns estan a la Valentin-Casanovas, l'altra, no identifico a quina estan. Igualment, es veu xungo. S'han de tenir ben posats imagino!
Arriba en Gerard que acaba de pujar per trobar la instalació de ràpel. Estem desitjant treure'ns els peus de gat. 4 hores amb ells ens han deixat els peus fets pols. Fem un merescut mos a dalt, canvi de calçat i rapel fins al collet, tot seguit per una corda fixa es puja cap a la zona de les antenes, on hi arribem tot caminant.
Només queda la baixada per la canal de Sant Jeroni. Arribem trinxats al cotxe però satisfets.
Resumint: via fantàstica, amb ambient i bona roca en general. No és difícil però si expo: no s'hi val a caure! Cal anar-hi molt bé de coco doncs les assegurances allunyen. A disfrutar.

Beuda

Dia 1 de Maig. Festiu per aprofitar els pobres que no fem pont. Hem quedat amb gent del Matxacuca per passar el dia a Beuda. Al final som en Pinyó, en Gerard, la Marta, en Pep (que arriba últim per variar) i jo. Anirem al sector Jamaica, que hi tindrem vies per tothom
Arribem i anem a la part superior del sector, doncs l'altra, ja està ocupada. Crec que hi ha vies de IV i V però ens trobem linies noves no ressenyades. Ho provem tot: les vies llargues són fàcils i tot que les assegurances allunyen hi ha canto de sobres. Anem encadenant tots, cadascú al seu ritme (vies: Olvieras, Farré-Barriga, esperó del "rubio"...).

Provem també les vies curtes, ni idea del grau però són molt menys dures del que semblaven fa dies des del camí.
Cap a migdia, anem cap a la part inferior del sector. Fem "el diedre fi" per pendre contacte. Tots encadenem i després provem "el vol de la sargantana" que també encadenem.

Canvi de sector i baixem a la zona del Castell. Fa temps que vull provar la "Garrotxa exòtica", un 6c, i avui serà el dia. Aqui la cosa canvia: tiro de primer i ja em trobo que la primera xapa està una mica lluny, però vaig pujant fins a la tercera xapa on comencen els problemes de coco. La quarta xapa està lluuuny i el vol no es preveu plàcid. Em jinyo i no trec el pas (p... merda!!). M'ho he remirat i veig els cantos però el peu esquerre en zona d'adherència, el pas llarguet i sobretot, la xapa llunyana fan que em vingui a baix. Pillaaaaa! Merda, baixo.
En Gerard la prova. Quin bou!! Al pas on jo no he pogut, hi posa un parell d'ous i xapa la següent. Descansa i segueix per la part desplomada tot agafant una fisura de dretes. Xapa i no troba un canto molt bo tapat per unes herbes al costat de la xapa: descansa. Tira amunt i xapa i ja encara fins al final. Quin tiu!! si li donés continuïtat a això de l'esportiva faria grau seriós.
La provo en top tot desmuntant les cintes. Com és això de l'escalada: la desmunto sense haver de reposar ni una vegada i treien els passos sense problemes. Conclusió: falla el coco!! Tinc clar que amb una assegurança intermitja hagués tirat amunt com a minim fins a la següent, però la via és la que és. Resignació i a encadenar-la un altre dia!!
Jo marxo cap al cotxe mentre en Pep i en Pinyó la proven en top. Diuen que han patit per desmuntar-la. Millor tirem cap al bar de beuda per fer el toc!