Escalada a Ogassa

Diumenge 29 de març fem una escapadeta a Ogassa amb la Marta i el meu germà. La meteo no pinta tot lo bé que voldriem però sembla que aguantarà, així que tot i la son acumulada tirem cap a Ogassa. Anirem al sector de la cantera.
En Pep, amb això del canvi d'horari, s'ha adormit i anem una mica més tard del previst, però tot i això quan arribem només hi ha 2 cotxes al parking: raro, raro, raro perquè normalment sempre hi ha gent.
Arribem al sector i escollim les vies més fàcils. En Pep fa temps que no escala i la Marta, avui no es troba massa bé... s'ha portat un llibre per llegir, o sigui que m'ensumo que no escalarà.
Comencem pel IV+ i de seguida arriba la "marabunta"!! Ja m'extranyava que poguéssim estar sols... Seguim pel V del costat, però ara ja tenim totes les vies ocupades.
Ha quedat lliure de moment un 6b que encadeno. En Pep el prova en top però no treu l'ultim pas (potser m'he passat fent-li provar el 6b després de tant de temps....).
Comença a refrescar. Llàstima perquè a Ogassa, quan toca el solet s'hi està molt bé (sempre que no sigui plè estiu clar). Provem el 6a del costat: encadeno però anava tant llançat que m'he passat la reunió (se m'ha mogut un bon canto d'esquerres i en tirar amunt tot es movia, segurament m'havia desviat una mica i al final m'he passat la R).
Comença a fer fred i com que tot segueix ocupat, ens desplacem una mica més a la dreta. Provo una via que fa temps que li tinc ganes: "això és una merda", un 6b llarguet i que acaba en un desplom. Molt maca i amb bon canto en el tram final, i a més, ben assegurada!!
Marxo força content i cap a casa a dinar!!!
Llàstima, no hem dut càmera i no hem tirat ni una foto.

Setmana Santa 2008

Bé, aquests dies de setmana santa no han estat gaire profitosos que diguem. La idea era anar a la zona de Mulleres per fer els corredors del pic de la Tallada, l’objectiu era fer l’Inserso. To t i que la meteo no pintava massa bé, de fet el pronòstic era de neu, vam decidir de provar-ho.

Hem quedat amb els companys del Matxacuca. En Pep i en Gerard han marxat un dia abans ja que la feina els hi permet..., la resta, en Jordi, l’Enric i jo, marxem el divendres. Quedem d’hora a Santa Cristina i pel camí decidim que com que no arribem a temps de fer cap activitat a la boca sud del tunel de Viella, provarem sort a Boí, a veure si queda res per picar tenint en comte que donen temperatures baixes. Un cop hi arribem, tot i les temperatures baixes, el paissatge del gel fa una mica de pena. No de fet fa misèria: roques negres, res format, la cantera baixant aigua per tot arreu, la Husky no arribar ni a terra, igual que Polaris i Islandis, Antartic amb gel escàs als primers llargs que sembla difícil de protegir i les tirades de dalt tampoc prometen massa... penós!! Decidim girar cua (sort que no hem ni tret els trastos de la furgo, perquè hauriem fet el pena: tres tius disfressats d’alpinistes per girar cua als 15 minuts de caminar...
Tirem cap a la boca sud del tunel de Viella. El temps encara està estable tot i el vent. En arribar, truquem a en Pep que ens diu que s’han encigalat en no se quina canal i que ara baixen. Fent una passejadeta fins a la pleta de Mulleres, mirem com està el tema. Tota la zona del contrafort de la Tallada també fa una mica de pena, no sembla que hi hagi res de gel consistent. Les canals del Pic això si, sembla que tenen bona pinta. Ara només necessitem bon temps.
El vent bufa fort, i es comença a tapar just havent dinat. Aquell parell arriben, es veu que en Gerard ha enredat en Pep per intentar la goulotte 90-60-90 (coooom??) però diuen que està sense gel i que han baixat després del primer llarg (en Pep encara li maleeix els ossos a en Gerard).
Anem a fer temps a un bar i després cap al refugi que hi ha a la boca sud del tunel (dormirem calentets per 10€). Quedem que demà algú es llevarà a per veure el temps i decidir. No sé per què però m’ha tocat a mi. A les 6 em llevo, però només mirant per la finestra veig que encara neva, de manera que a dormir.

Degut al mal temps, passarem de fer cap canal i anem cap a Montfalcó per fer la cresta Urquiza-Olmo. La pista fins al poble abandonat de Montfalcó es fa interminable i a més, el kadett ha picat amb una pedra i s’han doblegat les barilles del canvi de marxes i no pot canviar bé). Al final anem força tard i comencen a haver-hi molt núvols. Agafem el camí de les cireres d’Arboç però anem molt tard i només arribem a mitja cresta. Fa massa vent i sembla que ningú vol obrir la cresta (es un lllarg equipat però en una cresta aèria). Al final acabem escalant l’agulla Montserrat Clotet per la via Papapaca. El temps s’ha girat quan arribem al cotxe i comença a ploure. A més no tenim aigua. Toca retirada cap a un altre lloc.

Acabem dormint després de sopar a Alfarràs (quins callos amb mongetes i xurrasco que m’he fotut!!) a la zona de picnic del pantà de Santa Ana, on escalarem el diumenge. Passem el matí escalant al sector Senderó. Al migdia, anem cap a casa (dilluns hi ha compromís familiar i no puc fallar, i en Jordi tampoc!)

BTT per les Gavarres

Diumenge 16 de març toca btt. Després del dissabte treballant tot el dia, anirà bé treure una mica el fetge amb la bici i de pas entrenarem una mica de cara a setmana santa. En principi volia fer una sortida per Osona, però als companys no els va bé, de manera que sortirem per les Gavarres. Hem quedat en Jopep, en Txitxi, en Pepe i jo (quins 4 elements!). Com que hem de ser a dinar a casa, farem una matinal molt maca: Palamós-Fitor-Santa Llúcia de l'Arboç-La Bisbal-Palamós.
Sortim a les 9.30 i ens ho prenem amb calma tot xerrant. La primera rampa forta provoca silenci i esbufecs mentre pujem cap a Fitor. Abans d'arribar a Fitor trenquem cap a Santa Llúcia de l'Arboç seguint el circuit marcat de BTT. Pujadetes i baixades fan que de moment no sigui massa dur.
Tots quatre anem a un ritme tranquil fins a Sta. Llúcia.
Ara una divertida trialera que ens obliga a posar el peu a terra per baixar el tros més dret (s'han de tenir ben posats per fer-ho a sobre la bici, i per quedar bé, diré que som massa "prudents" per fer-ho, jajaja, o sigui que peu a terra!).
Des la Bisbal a Fonteta i tornem a pujar cap a la zona de Fitor per baixar cap a Vall-llobrega i Palamós.
La Marta quan ens ha vist arribar, ha sortit amb unes olives i una birreta. Quin detall!!!

Escalada a Rocamaura

Dijous 13 de març, aprofito que tinc festa al mati i hem quedat amb en Gerard per anar a Rocamaura (l'Estartit) a fer una mica d'esportiva. Després del cap de setmana de congrés, m'anirà bé per desconectar una mica.
Bon dia, caloreta i nosaltres sols... llàstima que no tenia el dia. Hem fet un V per escalfar i després en Gerard s'ha flipat i ja li volia fotre a un 6c que hi havia a la dreta. Booooiiiiig!! Crec que no sabia quin grau tenia la via.... total, que hem decidit provar-ne una de més facileta i apte pel nostre nivell. Ens hem plantat sota una via de les noves, una de curta a la parta esquerra. "Gerard, que aquesta via té una entrada molt xunga, que a mi no em surt... " ni cas. "Crec que li donen 6b+, però jo crec que més...." ni cas. La prova ell però el p... pas no surt i acaba fent A0 per superar-lo. A partir d'aqui ja hi ha canto però ha arribat petat a la zona del desplom i l'ha resolt per la via fàcil.
Jo la provo en top però ni així... he pogut arribar a la pinça d'esquerres però hi he deixat les forces. Al final A0!! i tirar fins a la reunió per la part esquerra (bon canto en desplom). Es la via 19 de les ressenyes que ha fet en Piter : http://pmuntanya.blogspot.com (jo segueixo pensant que és més de 6b+!!!)
Provem la del costat que és un 6a o 6a+ i que encadenem tots 2.
Després en Gerard encadena la via 20 de les ressenyes, un 6b+. Aqui m'he ratllat!! no he tingut collons de xapar la segona cinta.
Faig la via del costat (un 6a+) per acabar el dia. Mira per on, en Gerard no aconsegueix encadenar i s'ha liat a la segona xapa...
El que deia, bona matinal però que em deixa mal regust de boca.
Parlem del cap de setmana i li dic d'anar a Montserrat a fer via llarga, però crec que la meteo no pintava massa bé. Ja veurem.

Escalada a Beuda

Diumenge 2 de març aprofitant la sortida d'escalada programada pel Matxacuca, ens acostema a Beuda a escalar una mica. És una sortida encarada a iniciar gent a l'escalada i de fet hi ha 2 novelles que avui provaran el tema.
La Marta i jo hem fet una mica més el ronso i arrivem una mica més tard. Ja ens els trobem escalant. Hem quedat al sector Gossos, amb vies faciletes i fàcil de trobar.
Equipem els cinquens curts per provar, però són unes vies que per ser un cinquè per iniciar-se són força dures. Sembla que no agraden gaire. Muntem un cinquè més llarg i els "sis-as" de la dreta.
Increïble però han trobat més fàcil i els hi ha agradat més escalar aquestes vies que són una mica més dificils que els cinquens més curtets.
En Marc obrint el 6a+, està a punt de tirar per la variant de 6b+ (amb les ressenyes antigues era un 6c). És una continuació força desplomada, però com que no porta prou cintes, segueix per la via normal que ja estava equipada, jajaja, quina excusa :-)
M'ha fet venir ganes de provar-la i així ho fem... però no surt. En Gerard també la prova però tampoc surt. Un altre dia!
Després de dinar, mentre uns quants jeien al solet, provem un 6b+ de placa que està a la dreta de la Bavaresa Namaste, no recordo com es diu. Encadeno bé. En Gerard també. En Jordi la prova en top.
Ha estat un dia ben aprofitat. A mitja tarda ja marxem, passant abans pel restaurant de Beuda a fer el toc i riure una mica més

Ceillac, gel als Ecrins

Els passats dies 20, 21, 22 i 23 de febrer, en Pep, en Gerard i en jo fem una escapada als Alps francesos, a la zona de Ceillac (Ecrins) per fer escalada en gel. Hem sentit parlar d’aquesta zona que presenta cascades de dificultat assequible i de poca aproximació. Ens estem tornant uns mantes...

Ens ho prenem amb calma i arribem a la gîte d’etape on dormirem ja de nit, de manera que poca cosa veiem de la zona. Això sí, el termòmetre ja marca per sota de zero. Sembla que promet!!

El dia 21 ens llevem d’hora amb el termòmetre del cotxe que marca 8 sota zero. No volem tenir cordades al davant. Decidim fer la via Holiday on Ice (branca esquerra de la via de la Y) de II/3+ de dificultat i de 250 metres de recorregut com a presa de contacte. Via fàcil amb un parell de ressalts més drets però que fem rapidament. Ens queden forces i temps de manera que ens acostem a la via Easy Rider un II/3 que ens atreu perquè es veu molt encaixonada. No ens decepciona: via molt assequible i estètica pel seu encaixonament. Escalem els 2 llargs de la via i amb 2 ràpels ens tornem a situar al camí de baixada. Ara sí, cap al cotxe i a dinar!

A la tarda encara ens queden forces, de manera que amb en Pep afagem els esquis de muntanya per anar a fer un tomb des del poble fins a les pistes d’esquí alpí. Des d’allà ja comencem a veure el nostre objectiu de demà: “les formes du chaos”. Tornada al poble “memorable” per les pistes d’esqui de fons, oi Pep??

El dia 22 ens tornem a llevar d’hora per ser els primers. És la cascada estrella de la zona (II/4 i 300 metres de recorregut) i sempre hi ha cordades, però de moment som els primers. Mirem el primer llarg, gel lleig però abundant i tal com veiem ahir, amb alguna linia de fractura. No les tenim totes i després de rumiar-ho una mica, veient que fa fred decidim pujar. Fem els dos primers llargs el més ràpid possible abans que hi toqui el sol. Ara venen els llargs més compromesos però amb millor gel, 2 tirades llargues amb seccions verticals. Els escalem sense més problemes (tot i que hi ha zones amb gel prim i on veiem l’aigua corrent per sota...). Un parell de tirades menys dretes, ens deixen en una zona amb una altra cascada curta i encaixonada: molt maca. En Gerard ja en té prou i no l’escala. Dedideix anar a fer una mica d’esqui de pista ara que encara és d’hora. Nosaltres l’escalem i afrontem l’ultim llarg, un mur força vertical d’uns 10-15 metres. Acabem la via molt satisfets però cansats... cap a la gîte a dinar!

Al vespre, de camí cap al refugi de la Cime on dormirem, tornem a mirar el panorama i mirem els objectius del dia següent: el cigar de la “sombre d’Heros”, una via més difícil (II/5 en 100 metres) però que decidim que provarem.

Dia 23, ens tornem a llevar els primers però aquest cop ja es veu un grup d’escaladors al pàrking que per sort, no van a la nostra via. En Pep no escala i se’n va a fer esquí de muntanya. La resta, a peu de via, mirem la columna, molt dreta i amb gel molt foradat i amb tota la part esquerra de la columna regalimant aigua. Tot i així la provem però la mala qualitat del gel ens fa tirar enrera i rapelem d’un avalakov (en Pep veu com una cordada més valenta l’escala unes hores després). Com que encara és d’hora, decidim acabar l’estada fent la branca dreta de la Holiday on Ice (II/3 en 250 metres). Anem justos de temps però escalem ràpid i a migdia ja som al cotxe. Ens queda la llarga tornada fins a casa... a més cal sumar-hi els "nicotine stops" que hem de fer pels 2 fumadors....